Dimecres 23 Juliol
Avui teòricament tocaba al matí fer el parc natural de Kootenay i començar el viatge cap a la “civilització”, és a dir Vancouver. Per primer cop el temps és dolent, plou i està molt tapat. Els seniors saturats de tanta montanya i en veu-re que el temps no acompanya decideixen tornar en direcció Vancouver.
Són 1200 km de viatge, segurament no els farem tots, i pararem quan estiguem cansats, la nit anterior vaig estar fent un llistat dels diferents pobles que hi han durant el trajecte i les diferents opccions d’hotels/motels, ara començo a veu-re que la vida del guia és bastant dura, i això que jo només en porto tres. Cap a les set de la tarda decidim parar a dormir en un poble anomenat Merrit, a uns 300 km de Vancouver. Trobem habitació de seguida en un tipic motel de carretera.
El dia no ha tingut cap anècdota destacada, bàsicament pluja i molts km a la carretera. Després de dinar hem parat en un poble proa de Kamloops a estirar les cames, hi havia un llac inmens i justament en aquells moments hi havia una colla de setze entrenant en una barca de rems bastant gran. Quina diferència!!! Això si que era coordinació, i no com fa quatre dies. La persona més gran de l’embarcació podria tenir tranquilament uns 75 anys, haig d’admetre que aquella dona (àvia) rema molt millor que jo, si encara serà fácil remar!!!
En el motel la conexió wireless és molt deficitària, i els seniors volen anar en un hotel cèntric de Vancouver que segons no sé quin "collons" de guia que porten ha estat galardonat com el millor hotel de Vancouver relació qualitat/preu. Es tracta del quality inn de Vancouver. Decideixo anar al centre del poble en busca d’un internet café, hem demanen que porti una mica de fruita, ja que volen sopar a l’habitació amb el menjar que havien comprat per dinar que per culpa de la pluja havia sobrat. Només són les 20:30 i l’internet cafe del poble ja fa una hora que ha tancat, decideixo probar sort en diferents halls de hotels/motels on a vegades ja un ordinador amb connexió per l’us dels clients, només en trobo un i hem demanen 20 dolars per només fer us de l’ordinador durant una hora ja que no sóc client del hotel. Evidentment no ho accepto i passo a fer el seguent encàrrec, comprar fruita, això és molt més fàcil, a més compro unes patates ja que en el motel d’avui hi ha microones i els seniors els i encanta les patates al caliu,les escolleixo amb molt de "carinyu" i de mides adequades perque es puguin fer bé al microones.
Abans d’arribar a la habitació passo per recepcció per comentar el problema amb internet, resulta que m’havien donat un password equivocat, quan torno a l’habitació amb les bones noticies i la compra, s’hem critica airosament perquè he comprat patates, que no en necessiten, que amb el menjar que havia sobrat ja en tenien prou!!!. Per dins penso, ojo no us agafi un "empatx", desagraits!!!. Això si, resulta que s’havien deixat la "vaixella" de plàstic en un dels molts hotels que hem estat, sort que va plou-re, sino ja hem veia menjant amb els dits, total que un servidor torna cap al poble a comprar quatre plats i coberts d’emergència. Començo a tenir la sensació que estic passant de guia a "niño de los recados".
Conclusió del dia, no compreu mai patates quan estigueu de viatge, o us la fotaran pel cap!!!.
