Dillums 21 juliol
L’entrada ahir al chateau del lake louise va ser de cine. Junts abans d’arribar s’ens presenta un apracacotxes molt ben vestit de l’hotel. Els seniors no esl i agrada gens la idea de deixar el contxe en mans d’un desconegut, axi que despres d’una petiat discusio acabo dient-li al pobre botones que el cotxe ja l’aparcarem nosaltres, i li dono 5 dolars de propina pels serveis NO prestats. Un cop entrats al hall del hotel, dominat per una inmnensa lampara que baixa desde el sostre, la recepcionista es direigeix cap al meu pare i li deixa anar “Wellcome to the chateau, we were expecting you Mr Cases // Benvingut al castell, l’estabem esperant senyor Cases”, la cara de no entrendre res del senior és autèntica, quina mala sort que quan desde un lloc tant espectacular et fan una rebuda com aquesta i no pots entendre.
Anècdotes al marge, avui visitem tot l’entorn del Lake Louise, i pugem en un altre telefèric que ens porta un altre cop a una zona alta amb vistes un altre cop espectaculars de les Rocalloses. El dia un altre cop esplèndid (tenen una flor al…). Al baixar del telefèric, ens avisen la gent que puja que hi ha uns ossos grizzlies (més perillosos que els negres), mira que ens avisen amb MOLT de temps d’antelació, tots tres seniors es preparen camara en mà i videograbadora, semblen la policia preparada per asaltar l’objectiu, per inmortalitzar un ós GRIZZLIE. Us pregunatreu, tenim la foto?, la resposta és evident….NO!!! . Entre que localitzen visualment la bèstia, que anaba amb dos osets petites (més “monus”), entre que preparen l’objectiu, entre el reflexe del sol, entre una cosa i un altre, res de res!!!. Per mi que es pensaven que le telefèric es pararia expresament per ells per a que podesim fer la foto tranquilament, tot i així us puc asegurar que la velocitat del telefèric no és ni de bon tros la d’un avió.
Dinem a la base del telefèric, que és un complexe d’esquí, a la tarda anem al parc nacional de Yoho, allà hi ha un altre llac fantàstic, el llac Esmeralda, amb un color d’aigua del mateix color. Aquí també lloguen canoes, i barquetes. Si no vols caldo, dues tases, ja hem tornes a veu-re a mi i dos dels seniors, disfraçats amb els xalecos salvavides, i aquest cop dins d’una canoa, us preguntareu, ón és el senior que falta, efectivament el qui algu va batejar com a lobo de mar, s’ha negat en rodò a tornar a navegar, per mi que encara li dura el susto, les dones seniors li han agafat el gust això de l’aigua, clar com que elles no remen. Aquí el passeig en canoa és molt més tranquil, l’experiència ajuda, juntament amb uns rems adequats, no de fusta com el darrer cop.
L’ultima parada del dia, és banff, final de trajecte de la increible carretera que uneix els parcs de Jasper i Banff. Allà, la història de sempre, recepcció, check in, claus i cap a al la habitació.
A la nit hem comuniquen que volen fer una nit més a Banff, faig totes les gestions, i observo que l’habitació del hotel per l’endemà puja quasi el doble, havia agafat una oferta d’ultima hora, trobo un altre hotel proper amb una oferta d’ultima hora també al mateix preu que la d’avui. Quan els hi vaig a consultar, el senior masculi ja està sobant, i les seniors m’indiquen que endevant, que val la pena, l’estalvi és de uns 150 dolars. Així que faig la reserva al hotel de tot just un carrer més enllà.
