UncategorizedAugust 7, 2008 7:39 pm

Deixem Merritt, ja dins de british columbia, hem canviat l’horari, tornem a hora de la zona oest del pacific (9 hores diferència amb barcelona). A Merrit ,on bàsicament hem dormit i vaig comprar les "patates", és conegut pels murals que hi han pintats en diferents edificis de cantants coneguts de la música country.

Ens dirigim cap a Vancouver (300 km) amb els deures fets, ja tenim dos nits reservades al quality inn, perquè no podiem anar a cap altre lloc, tenia que ser el quality inn. Fa una setmana que vàrem atravesar Vancouver de dalt a baix i el meu copilot va anar molt perdut amb el mapa de Vancouver. Aquest cop hem memoritzo la ruta per anar directament al hotel, en cas de que el copi hem falli. Si el primer dia no s’aclarava, al cap d’una setmana va ser pitjor, pobre copi, no s’enteraba per on passabem, el fet que els carrers estiguin assenyalats a l’inrevés el despistava molt, afortunadament vaig recordar la ruta que havia memoritzat i vàrem anar a parar directament a l’hotel, tot s’ha de dir amb una mica de sort. Un cop allà, la història de sempre: check-in, claus d’habitacio, aparcar cotxe parking, maletes amunt…..

Dinem al hotel, força bé, el plat especial del dia recordo que estaba molt bó, pasta amb "scallops", una espècie de vieira, bonissim!

A la tarda visita de la ciutat amb

UncategorizedAugust 6, 2008 11:34 am

Dimecres 23 Juliol

Avui teòricament tocaba al matí fer el parc natural de Kootenay i començar el viatge cap a la “civilització”, és a dir Vancouver. Per primer cop el temps és dolent, plou i està molt tapat. Els seniors saturats de tanta montanya i en veu-re que el temps no acompanya decideixen tornar en direcció Vancouver.

Són 1200 km de viatge, segurament no els farem tots, i pararem quan estiguem cansats, la nit anterior vaig estar fent un llistat dels diferents pobles que hi han durant el trajecte i les diferents opccions d’hotels/motels, ara començo a veu-re que la vida del guia és bastant dura, i això que jo només en porto tres. Cap a les set de la tarda decidim parar a dormir en un poble anomenat Merrit, a uns 300 km de Vancouver. Trobem habitació de seguida en un tipic motel de carretera.

El dia  no ha tingut cap anècdota destacada, bàsicament pluja i molts km a la carretera. Després de dinar hem parat en un poble proa de Kamloops a estirar les cames, hi havia un llac inmens i justament en aquells moments hi havia una colla de setze entrenant en una barca de rems bastant gran. Quina diferència!!! Això si que era coordinació, i no com fa quatre dies. La persona més gran de l’embarcació podria tenir tranquilament uns 75 anys, haig d’admetre que aquella dona (àvia) rema molt millor que jo, si encara serà fácil remar!!!

En el motel la conexió wireless és molt deficitària, i els seniors volen anar en un hotel cèntric de Vancouver que segons no sé quin "collons" de guia que porten ha estat galardonat com el millor hotel de Vancouver relació qualitat/preu. Es tracta del quality inn de Vancouver. Decideixo anar al centre del poble en busca d’un internet café, hem demanen que porti una mica de fruita, ja que volen sopar a l’habitació amb el menjar que havien comprat per dinar que per culpa de la pluja havia sobrat. Només són les 20:30 i l’internet cafe del poble ja fa una hora que ha tancat, decideixo probar sort en diferents halls de hotels/motels on a vegades ja un ordinador amb connexió per l’us dels clients, només en trobo un i hem demanen 20 dolars per només fer us de l’ordinador durant una hora ja que no sóc client del hotel. Evidentment no ho accepto i passo a fer el seguent encàrrec, comprar fruita, això és molt més fàcil, a més compro unes patates ja que en el motel d’avui hi ha microones i els seniors els i encanta les patates al caliu,les escolleixo amb molt de "carinyu" i de mides adequades perque es puguin fer bé al microones.

Abans d’arribar a la habitació passo per recepcció per comentar el problema amb internet, resulta que m’havien donat un password equivocat, quan torno a l’habitació amb les bones noticies i la compra, s’hem critica airosament perquè he comprat patates, que no en necessiten, que amb el menjar que havia sobrat ja en tenien prou!!!. Per dins penso, ojo no us agafi un "empatx", desagraits!!!. Això si, resulta que s’havien deixat la "vaixella" de plàstic en un dels molts hotels que hem estat, sort que va plou-re, sino ja hem veia menjant amb els dits, total que un servidor torna cap al poble a comprar quatre plats i coberts d’emergència. Començo a tenir la sensació que estic passant de guia a "niño de los recados".

Conclusió del dia, no compreu mai patates quan estigueu de viatge, o us la fotaran pel cap!!!.

UncategorizedAugust 5, 2008 6:18 pm

Us poso el link del diari elmundo d’un article sobre la ruta66 que va sortir publicat el diumenge 14 de juliol, en una part de l’article fan referència a la meva persona, són aquells dos nois que hem vaig trobar el segon dia de viatge.

 

http://www.elmundo.es/papel/2008/07/14/uve/2452678.html

Uncategorized 5:43 pm

Dimarts 22 Juliol

Només obrir els ulls veig la cara d’estupefacció del senior masculí, li acaben de dir les dones que hem de tornar a fer la maleta. Mentres ell havia estat dormint s’havien pres decisions a la seva esquena. Quan li explico l’estalvi que això puposa, no hi posa cap problema (ell forma part de una de les sectes més gran que conec, la del “virgen del puño”). Total que ja ens veus a  tots quatre , carregats de maletes, cada dia que passa pesen més, per creuar tot just un carrer i tornar a fer el ritual de sempre: check-in, assignació d’habitació, claus…. No m’estranya que al final del dia acabin esgotats amb tant ”ajetreo”.

El dia torna a ser bó, avui amb una mica de núvols, però predomina el sol, sembla que la flor que porten pot començar a “marchitarse”.

Avui tornem agafar un telefèric, mira que els hi arriben a agradar aquest vehicle de locomoció!!!!, i cap amunt un altre vegada. Val a dir que aquest cop les vistes no són tan espectaculars, però tot i Aixi  deu n’hi do. Quan estem a dalt de tot, pel mòvil de la senior Rosamari, truca la Rosamari junior (la Mònica), amb notícies dels bessons, l’alegria es desborda per les faccions de la cara de la iaia (la super), no para de gemegar ai els meus peques, ai els meus peques (que no són seus, són de la Mònica, ella si és seva!!!), ai que no hem coneixaran, (entre mi penso, el que no et coneixarà seré jo d’aquí a pocs dies, és broma a mitges , la dona s’està portant molt bé, esborraré el molt, s’està portant bé, aquesta gent els hi dones un dit, i t’agafen tot el braç)

A la tarda, toca visita a… uns altres llacs petits ( i van…), ja quasi ni m’enrecordava de com era un llac, després de tantes hores sense veuren cap. Després dels llacs, tornada cap a la bonica vila de Banff, i passejada en plan compres pels seus carrers.

Sopem en un restaurant força correcte, és d’una cadena italiana, spaguetti italian factory, tot i així torno a necesitar d’uns vint minuts per traduir el menu, això que més o menys a tot arreu que anem hi ha el mateix, però la memòria escasseja entre els seniors.

UncategorizedAugust 3, 2008 1:17 am

 

Dillums 21 juliol

L’entrada ahir al chateau del lake louise va ser de cine. Junts abans d’arribar s’ens presenta un apracacotxes molt ben vestit de l’hotel. Els seniors no esl i agrada gens la idea de deixar el contxe en mans d’un desconegut, axi que despres d’una petiat discusio acabo dient-li al pobre botones que el cotxe ja l’aparcarem nosaltres, i li dono 5 dolars de propina pels serveis NO prestats. Un cop entrats al hall del hotel, dominat per una inmnensa lampara que baixa desde el sostre, la recepcionista es direigeix cap al meu pare i li deixa anar “Wellcome to the chateau, we were expecting you Mr Cases // Benvingut al castell, l’estabem esperant senyor Cases”, la cara de no entrendre res del senior és autèntica, quina mala sort que quan desde un lloc tant espectacular et fan una rebuda com aquesta i no pots entendre.

Anècdotes al marge, avui visitem tot l’entorn del Lake Louise, i pugem en un altre telefèric que ens porta un altre cop a una zona alta amb vistes un altre cop espectaculars de les Rocalloses. El dia un altre cop esplèndid (tenen una flor al…). Al baixar del telefèric, ens avisen la gent que puja que hi ha uns ossos grizzlies (més perillosos que els negres), mira que ens avisen amb MOLT de temps d’antelació, tots tres seniors es preparen camara en mà i videograbadora, semblen la policia preparada per asaltar l’objectiu, per inmortalitzar un ós GRIZZLIE. Us pregunatreu, tenim la foto?, la resposta és evident….NO!!! . Entre que localitzen visualment la bèstia, que anaba amb dos osets petites (més “monus”), entre que preparen l’objectiu, entre el reflexe del sol, entre una cosa i un altre, res de res!!!. Per mi que es pensaven que le telefèric es pararia expresament per ells per a que podesim fer la foto tranquilament, tot i així us puc asegurar que la velocitat del telefèric no és ni de bon tros la d’un avió.

Dinem a la base del telefèric, que és un complexe d’esquí, a la tarda anem al parc nacional de Yoho, allà hi ha un altre llac fantàstic, el llac Esmeralda, amb un color d’aigua del mateix color. Aquí també lloguen canoes, i barquetes. Si no vols caldo, dues tases, ja hem tornes a veu-re a mi i dos dels seniors, disfraçats amb els xalecos salvavides, i aquest cop dins d’una canoa, us preguntareu, ón és el senior que falta, efectivament el qui algu va batejar com a lobo de mar, s’ha negat en rodò a tornar a navegar, per mi que encara li dura el susto, les dones seniors li han agafat el gust això de l’aigua, clar com que elles no remen. Aquí el passeig en canoa és molt més tranquil, l’experiència ajuda, juntament amb uns rems adequats, no de fusta com el darrer cop.

L’ultima parada del dia, és banff, final de trajecte de la increible carretera que uneix els parcs de Jasper i Banff. Allà, la història de sempre, recepcció, check in, claus i cap a al la habitació.

A la nit hem comuniquen que volen fer una nit més a Banff, faig totes les gestions, i observo que l’habitació del hotel per l’endemà puja quasi el doble, havia agafat una oferta d’ultima hora, trobo un altre hotel proper amb una oferta d’ultima hora també al mateix preu que la d’avui. Quan els hi vaig a consultar, el senior masculi ja està sobant, i les seniors m’indiquen que endevant, que val la pena, l’estalvi és de uns 150 dolars. Així que faig la reserva al hotel de tot just un carrer més enllà.