Dijous 17 Juliol

Avui deixem whistler, i ens toca una bona palllisa de viatge, d’uns 700 km, els primers 100 km després de whistler el paisatge és molt agradable, les parades són diverses en les diferents llacs i rius que trobem. Després el paisatge canvia i tira milles, cap a les 3 de la tarda, després de uns 350 km, parem a dinar tipus picnic (el dia abans havien comprat el sopar d’hair i el dinar d’avui) al costat d’un llac inmens que sembla un pantà.

A la tarda, carretera i manta, les seniors femenines s’adormen als seients del darrera, el senior gran com que ahir va dormir més que una marmota no hi ha manera que dormi, i hem dona la pallisa durant tot el viatge. Durant el trajecte passem pels pobles que havia vist al mapa, mare de déu!!, no m’estranya que no trobés res, cada poblet són quatre cases dispersades, en un d’ells paro ha posar gasolina, és una gasolinera de les antigues, surt un xicot d’uns 40 anys a posar la gasolina, vaja element, un personatge raro, raro, raro…ni tret de les pitjors pelicules de freaks, no para de parlar (de cada cinc paraules que diu, una és una paraulota), quan li diem que som de barcelona, el tio va i ens diu que…. con Franco se vivia mejor!!!… tot un personatge aquest gasoliner.

Arribem a Valemount sobre les set de la tarda, al hotel no tenen constància de la reserva ja que tenen el sistema informàtic espatllat, sort que porto el portatil i vaig fer una còpia de la reserva en un document word, el preu que hem sortia era sense taxes, total que ens cobren com si les taxes estiguessin incloses i ens estalviem uns 50 dolars canadencs. A sopar anem a un restaurant del poble, per fi un sopar en condicions, steak and pasta per mi i no recordo els altres, però ell lloc estaba bé i el menjar també.