Dillums 14 Juliol

Hem llevo sobre les vuit del mati, haig de tornar el cotxe de lloguer i anara a l’aeroport a veu-re que passa amb el meu vol. La tornada del cotxe perfecte, el deixo després de quasi 5000 km, fins i tot hem fa una mica de pena, viatjar sol te aquestes coses, t’encapritxes de coses sense ànima. Ara és quan m’adono que s’han acabat les vacances. Els propers quinze dies a Canada, si és que hi arribo seran de dura feina i sobretot…..molta paciència

Són les 9:30 i al mostrador de Alaska airlines, hem confirmen el que ja sospitava, el meu vol ha estat cancelat, hem diuen que hem recoloquen en un vol que surt dos hores més tard, respiro tranquil arribaré abans que els meus “clients”.

L’avió a Seattle surt a les 13:00 en contes de les 11:00 del vol anulat, quan estic a la cua per embarcar , anuncien el meu nom pels altaveus del aeroport, ja tremolo, m’imagino que hem diran que el vol esta superple i que m’hauran de recolocar ves a saber en quin altre vol i a quina hora, ai ai ai que no arribaré a Seattle abans que ells. Quasi tothom ja entrat a l’avió i al mostrador d’alaska airlines hem pregunten si he perdut una tarjeta de credit, miro alla on porto els papers importants, diners i passaport i la tarjeta i és, dic que no. Hem diuen que tenen a factuarció de maletes una tarjet a amb el meu nom, resulta ser que és una de debit que portaba per cas d’emergència que no havia fet servir fins ara. L’avió te que sortir i hem diuen que la intentaran portar abans de que marxi, els hi dic que ja la poden trencar que el primer que fare sera anularla quan arribi a Seattle, hem contesten que ja hi ha una hostessa en camí, pels altaveus se sent “Ultima llamada para los pasajeros del vuelo xxx con destino a Seattle”. Lo meu amb els aeroports ultimament és una pesadilla, quan hem diuen que entri dins l’avió ja que no poden esparar més, com de pelicula se senten uns crits de “wait, wait”, és l’hostessa amb la tarjeta a la mà, quasin no tinc ni temps de donar-li les gràcies ja que quasi m’empenten cap a dins l’avió, és per filmar’ho.

Són les 17:00 arribo a Seattle, i afortunadament ja no hi han més sobresalts, recullo les maletes aquest cop sense cap problema, vaig a llogar el cotxe i tampoc cap problema, per cert “pedaso” cotxe, un grand cherokee premium, seients de pell i de color blanc, arribo al hotel hi la habitació d’escandol, recomano la cadena La Quinta inn Rebo informacio via sms que els meus pares i la rosamari venen amb tres hores de retard, perfecte més temps per descansar una mica, i preparar-ho tot per poder rebre a les tres perles sense cap més ensurt. Les dotze de la nit, finalment arriben a Seattle, són tres animes en pena, un semiinconscient, porten més de 24 hores de viatge i estan destrosats. Menys mal que estaba aquí per rebel’s, amb l’estat que han arribat i jo no aparec per l’aeroport hem pengen.