Dillums 7 Juliol
Bon dia, són les 5:30 del matí i les primeres llums del sol hem desperten. Hauré mal dormit unes 3 hores. Fa bastanta fresqueta, vaig a un lavabo del campament i m’arreglo una mica. Demà si trobo motel ja hem dutxaré. Faig unes fotos amb els primers ratjos de sol sobre el grand canyon força acceptables, no de profesional , però per un amater com jo no estan gens malament. Esmorço sobre les 7:30 del matí. Aquí si que anava preparat, abans de sortir de Flagstaff vaig comprar una mica de menjar i fins i tot una nevereta portatil plena de gel. Amb la fresca el gel s’ha mantingut bastant, i esmorço força bé.
De camí cap a Bryce Canyon paso per un poble on hi ha un McDonalds que anuncia free wireless, hem conecto poca estona, tinc que dosificar la bateria del portatil que està sota mínims. Miro si han sortit les notes d’informàtica, i m’emporto una bona alegria, tot aprobat, ara ja només hem quedarà el projecte. També faig una petita ullada al sport, i no acabo d’entendre si el Laporta ha guanyat o no. Bateria critica, apago el portatil de cop, el més important ja ho conec. Ja fa més de quatre dies que no escric al blog (com diria la televisió, problemes tècnics aliens a un mateix) i penso que hauria de trucar a casa perque estiguin tranquils, que tot va molt bé. De grand canyon a bryce canyon, hi han unes 3 hores, una hora abans d’arribar, intento trobar una cabina de telefon. Missió imposible, durant quasi 100 km, només en trobo una i resulta que està arrancada, fins i tot he canviat d’estat, entro al estat de Utah. Al visitors center de bryce Canyon, hi ha un pay phone, i tranquilitzo als de casa.
Bryce Canyon, bastant impressionant també. Molt diferent a grand canyon, no és tan espectacular però si més original, hi han unes formacions de pedra vermella, realment curioses. Allà hem trobo uns altres catalans, són una parella de Barcelona, molt agradables, que hem comenten que sóc el primer català que troben des de que van sortir de San Francisco, feia una setmana. Sortint de bryce canyon són les tres de la tarda, i dubto entre anar a la ciutat més propera (uns 100 km, cedar city) o acostar-me fins a Zion natural park, encara que he dormit poc, tinc les forces suficients per anar a Zion. El parc més fluix de tots, però tot i aixi força interesant. Porto un bon tute de dia, tres parcs amb només un dia. No sé com arribo a un poble anomenat Hurricane, Utah, i paro al primer motel, evidentment no té wireless, ara si que estic destrossat. A la recepció del motel, observo que tenen el rellotge una hora avançada, li faig saber a la noia, i hem diu que l’hora està bé. Començo a donar voltes al cap, per mi el rellotge estaba malament, i descobreixo que quan vaig entrar a Arizona s’havia de canviar l’hora. He estat cinc dies amb el rellotge atrasat una hora, començo a lligar caps de petites anecdotes amb l’hora (per exemple, m’havien convidat a les 7 a la barbacoa del 4 de juliol i clar jo hem vaig presentar a les 8, amb raó ja havien començat. Un altre exemple, el sol hem va despertar a les 5:30, hem va estranyar que es fes de dia tan dora, doncs no anava tant desancaminat, en realitat s’havia fet de dia a a les 6:30. Bona nit i tapat!!!!

Hola nen!! m´ he llegit tots aquests últims dies de carrerilla i la veritat és que sembla un llibre d´aventures. Fa patir una mica cada vegada que dius que si unes llums a la carretera, que si un cotxe destrossat…mare meva ves en compte que si no no arribarás sencer!!
Sobretot gaudeix molt del teu viatge i estic d´acord amb la Belén que hauries de posar més fotos per que els pobres desgraciats que ens hem quedat aixecant el pais poquem gaudir també una miqueta de les teves aventures!!
Veig que no tens problemes per relacionar-te amb els ianquis, pot ser no són tant raros com semblen…
Desde aquí t´envio molta sort i que t´ho continuïs passant de fábula. Petons forts!!
Ah! per cert el projecte de bebé està molt bé i la futura mare també.
Comment by Susanna — July 10, 2008 @ 4:39 pm
Molt interessant el teu diari…tinc al Dani aqui dinant amb la colla i estic tip de sentir-lo plorar…que si ai el Jordi, ai el pobre Jordi que es deu sentir molt sol, que l’enyoro molt…quin conyàs de tiu aquest el Dani !! Bé, continúa així amb el best seller, que està molt bé. Una abraçada i records de tota la penya de Salelles !! D1 !!
Comment by Valentí — July 11, 2008 @ 1:23 pm
Hola Jordi, avui el Carlitos ha ens ha descobert el teu bloc, només dir-te que ens alegrem que tot et vagi tan bé, o si més no que estiguis passat una gran aventura que d’això és tractava no? Bé, molts petonets de tota la família.
Comment by Familia Carbonell Aloy — July 12, 2008 @ 9:32 pm
Quina enveja! Parla també de la gent com és i com et reben. Explicans més coses curioses. Els polis, per exemple: emprenyen tant com els d’aquí. Portes molts diners??? o tires de targeta. Força Jordi!!!
Comment by domenec — July 14, 2008 @ 4:01 pm