Diumenge 6 juliol
Hem llevo tard, ahir vaig anar a dormir bastant tard, deixo l’habitació que he dormit durant dos nits, ja semblava com a casa. Havia planejat anar al meteorit crater first, i després monument Valley. Decideixo no anar al crater, doncs tinc unes 4 hores de viatge fins a monument Valley, també dono per finalitza el tros de la ruta 66, podia haver arribat fins a la frontera amb New Mexico, però Flagstaff ha estat un gran final del tros que he fet, quasi 500 km de ruta 66 han quedat darrera.
Surto de la civilització, i venen un parell o tres de dies ón no trobaré cap ciutat, unicament petits poblets. Són les 12 del migdia already i apreto l’accelerador, monument Valley cau lluny, només unes 15 milles sortint de Flagstaff vec pel retrovisor les llums d’un tot terreny de la policia. La meva sort finalment s’ha acabat, resulta que anava a 73 milles per hora on només es podia anar a 55, el policia hem tracta molt bé, hem baixa la multa que hauria de ser de 200 dollars a només una multa de 55 dollars, resulta que només 300 metres més endavant ja es pot circular a 65 milles per hora, l’oficial hem diu que algun dia vol anar a barcelona a beure vi, fins i tot hem parla de que Espanya va guanyar la final de la eurocopa. Total que acabo fent-li una foto, ell posant al costat del seu cotxe, li dic en conya, que somrigui ja que estic fent una foto que val 55 dolars. Bon rotllo amb la policia de Flagstaff.
Envio misatge al manel perquè m’informi de la moció de censura, i poques milles més endavant vec que ja no tinc cobertura, m’endinso en territori desconegut i poc habitat. És el primer dia que tinc mal temps, hem plou durant el viatge un parell de cops, sobre les quatre arribo a la reserva india dels navajos, que controlen el parc national de Monument Valley. Del no res apareixen torres de terra vermella, que forme el paisatge tipic de les pelicules de john ford i l’oest americà. Faig un recorregut de unes 10 milles amb cotxe entremig dels monuments, la carretera es de terra i està força malament, en un lloc de parada obligada per fer fotos, hem sembla sentir algu que parla en català, ja fa una setmana que no parlo en català, i ho trobo a faltar … només una mica. Si, efectivament estan parlant en català, resulta ser una familia d’un poble proper de Tarragona que estan de viatge per la costa oest. Es queixen del temps d’avui, la veritat és que encara que ara mateix no plou, fa mal dia, fins i tot abans hi hagut una petita tempesta de sorra que per uns minuts, no deixava veu-re res més enllà de 10 metres.
Són les 8 de la tarda, es começa a fer fosc, i encara no sé que fer. El poble més proper es Kayenta, i els preus de l’habitació d’un parell de motels que he mirat esta pels nuvols, mes de 130 dolars. Estic en el middle of nowhere, agafo el mapa i miro les alternatives. Cap hem covenç, i de perdidos al rio, aixi que decideixo fer via per la nit, i anar fins al north rim del grand canyon, que està a unes 3-4 hores en cotxe, aquesta nit toca dormir al cotxe. Allà hi ha un campament vigilat, almenys és alguna cosa.. Sobre la una de la matinada arribo a la cara nord del grand canyon (de la cara sud a la nord, en linea recta hi han unes 10 milles, en cotxe 200, doncs s’ha de donar tota la volta, aquí tot és molt gran). Ah, i res de calor, pujant l’ultim tram de carretera fins i tot he posat la calefacció.
